Jordi Juan Pujol
Visc a Barcelona, Catalunya. He pensat en viure del dibuix des de.. bé, sempre! Però no ha estat fins fa poc que he començat a intentar-ho. No sé pas què passarà en el futur, però us aniré explicant el camí des d'aquí.
Contacta'm a uffshop[arroba]gmail[punto]com
I live in Barcelona, Catalunya. I've been thinking about living from my drawings since... well, ever! But it's just now that I'm starting to try. I don't really know what it's going to happen in the future, but I'll keep you all informed about the steps I take.. Stay tune!
Please contact me at uffshop[arroba]gmail[punto]com
01 / 06 / 2011
Per fi he disfrutat dibuixant a l’ordinador.
Primer, de espero que molts, dibuixos basats en frases, famoses o no.
M’agrada la idea de perdonar als teus enemics no perquè sigui el correcte, sinó perquè això encara els hi farà més ràbia. Buscant personatges que poguessin perdonar em vaig decantar per la caputxeta vermella perdonant el seu “arxi-enemic” el llop :)
Espero que us agradi el dibuix i la frase atribuïda a Oscar Wilde. Estic dubtant si fer-ne una sèrie impresa sobre paper per a la seva venda…
CLIQUEU PER FER-LA GRAN:
1/06/2011
06:05 pm
Muy tierno, la verdad es que te quedó muy bien al final. :)
1/06/2011
06:52 pm
gràcies :)
me lo pasé muy bien haciendolo, me han entrado ganas de nuevo de hacer más y mejor…
Mei
1/06/2011
08:45 pm
Doncs sí que t’ha quedat bé, sí, per no saber-ne…. :-P Està fet tot directament a l’ordinador?
M’agrada la textura de la capa de la caputxeta, sembla pastel…
Escolta, perquè les fulles estan dretes, de la sorpresa del que veuen? :)
1/06/2011
09:40 pm
doncs està fet primer a llàpis i després tot lo demés amb photoshop. Et pots baixar un munt de pinzells (brushes) per a posar-los al programa. He usat un que era això, tipo pastel per a tot el dibuix.
Les fulles fa d’arbres!! per això estan dretes!!! argh! pensava que quedava clar :(
arbres petits i tal perquè estan allunyats…
Mer
1/06/2011
10:13 pm
Jo ho he entès com a arbres llunyans, però com a fulles també em sembla divertit…! molt xulo :)
Anna
1/06/2011
10:32 pm
Un gran missatge a donar, en aquests dies estranys que estem vivint…
estel
5/06/2011
09:44 pm
Doncs sí, tens tota la raó. L’orgull a vegades s’ha d’empassar, i quan veus que els altres ho poden fer i tu no, sí que fa ràbia… :) Per cert, t’ho dic per si finalment el poses a la venda, i no vull semblar repel·lent, però ja ho saps, ho porto dins… :) A la frase hi sobra el pronom ‘hi’, hauria de ser ‘no hi ha res que els faci més ràbia’. Això de posar-hi l’”hi” és una cosa que fem molt oralment, però que no s’escriu perquè en realitat no està substituint res (si vols un dia t’ho explico bé). Ale, ja t’ho he dit! :)
6/06/2011
07:45 pm
vaja! he pecat de posar massa pronoms!! :)
doncs i tant que canviaré l’errada!! gràcies!!
Que hagi triat aquesta frase no vol dir que jo l’apliqui, eh? quan una persona se’m travessa (o se m’atrevessa?) no perdono, només ignoro. Però crec que realment és el que faria més ràbia a l’altre, perdonar (sense oblidar) :)
Per cert, si tens (o teniu qui ho llegeixi) frases d’aquestes que incorporen veritats com a temples o que són de les que et tatuaries per no oblidar, digueu-me-les!! estic buscant frases per fer tota una sèrie de dibuixos amb frases i necessito idees :)
Miquel
17/06/2011
12:21 pm
Magnífic, Jordi
Miquel
17/06/2011
12:22 pm
està molt bé, Jordi.
endavant amb la idea