Jordi Juan Pujol
Visc a Barcelona, Catalunya. He pensat en viure del dibuix des de.. bé, sempre! Però no ha estat fins fa poc que he començat a intentar-ho. No sé pas què passarà en el futur, però us aniré explicant el camí des d'aquí.
Contacta'm a uffshop[arroba]gmail[punto]com
I live in Barcelona, Catalunya. I've been thinking about living from my drawings since... well, ever! But it's just now that I'm starting to try. I don't really know what it's going to happen in the future, but I'll keep you all informed about the steps I take.. Stay tune!
Please contact me at uffshop[arroba]gmail[punto]com
23 / 04 / 2009

No sé si serà perquè avui és Sant Jordi, però quan he acabat aquesta fusta estava molt content.
Havia retornat (després d’un parell de fustes que havien servit com a proves i experiments, però que el resultat no m’agradava), un altre cop a trobar la línea del principi… Aquarel·la, un esbós inicial que em convencia i colors i textura amb personalitat. Avui, estic feliç :)
22 / 04 / 2009

Ara que tinc la web en marxa, cal publicitar-la… Primer de tot, a la porta del taller :)
19 / 04 / 2009

Aquest és un missatge per la gent que em seguia al meu “antic” blog, per donar-vos la benvinguda i les gràcies per venir al “nou”. Espero que us agradi i espero seguir ensenyant-vos la meva feina o la d’altra gent i espero tenir aviat una petita botiga per a que tingueu la opció de comprar algun dibuix o esbós :)
18 / 04 / 2009

Sense quasi adonar-me’n, les fustes van augmentant… Us deixo un esbós del que potser acabarà sent una de nova. M’agraden els colors al paper, peò encara no tinc molt clar com ho passaré a la fusta, sense que perdi l’aire que té l’esbós.
15 / 04 / 2009

Els colors de la foto no li fan justícia. És el primer dibuix que pinto amb acrílic i si al principi no m’agradava gens, al final li he anat agafant el “truquillo”. La cara és blanca, però té tocs de rosa a les galtes i al nas (el dels cascos), tocs verdosos (per la jaqueta) i tocs grocs (pel cabell). M’agrada aquest toc més “pictòric” que ha agafat, en contrast amb els que havia fet fins ara, tots més plans…
10 / 04 / 2009
Bé, jo segueixo fent feina al taller i ahir vaig posar un detallet a la porta :)
És el dibuix en petit, passat a net, que vaig fer per al dibuix del miner. M’encata tenir aquest petit detall, em fa l’espai més meu…
I l’altre imatge que us deixo és la nova fusta que estic fent. Aquest cop, i per primer cop, l’estic pintant amb acrílic… una tècnica que desconec quins límits té i quin resultat final pot tenir.


06 / 04 / 2009
Estic molt content.
He acabat avui per la tarda la primera fusta feta de principi a fí al taller :)


30 / 03 / 2009
Feia temps que buscava això. Tenir un lloc per a treballar. No pas perquè a casa no pogués fer-ho, sinó perquè a casa casi no ho feia.
Fa pocs dies que comparteixo un local al Born de Barcelona amb una noia que hi tenia una botiga de marcs. Ella també pinta i crec que ens entendrem bé. La qüestió és que començo una etapa que no sé on em durà.

Fa por intentar complir els somnis, fa por intentar una cosa que sempre has volgut fer, perquè no saps si al final podràs fer-la o bé si la faràs i veuràs que no és allò el que volies. Allò de “compte amb el que desitges que potser es fa realitat”. I si un cop ho tens, ja no ho vols? Aix! que raros som, oi? No! sigui el que sigui el que passi, ja sigui començar a dibuixar i veure que funciona i que agrada i sentir-me a gust i potser fins i tot viure d’això, o bé, veure que no me’n surto i plegar al cap de dos mesos, sigui el que sigui, ja estaré content. Ho he intentat, he fet el pas i ara mateix estic molt content.
Prou de lamentar-se i pensar “i si….”, doncs no, “hi si…” res! i ja prou que això sembla un bloc d’autoajuda :) Quan esitgui més instal·lat potser en dóno l’adreça i tot per a que vingueu a vere’m qualsevol tarda que vulgueu (de moment tardes, que pels matins tinc una feina “real”)

25 / 03 / 2009
Fa temps que tenia guardada aquesta tira del gran Calvin and Hobbes.
Me l’he retrobat remenant papers i l’he trobat tan encertada, que necessitaba ensenyar-vos-la.

Em sento totalment identificat amb ella, sobretot la frase final. Aquesta de que si has d’esforçar-te molt per una cosa et dóna la impressió que no te lamereixes, perquè sóc dels que pensen que la vida hauria de ser justa. Que si vols una cosa i “te la mereixes” l’hauries de tenir. Sobretot si veus que d’altres que creus “que no s’ho mereixen” ho aconsegueixen.
Si, és enveja i si, la vida no és justa. Aquesta idea de que “t’ho mereixes” és infantil, tu has de lluitar pel que vols i per art de màgia normalment les coses bones no passen.
15 / 03 / 2009
L’altre dia em va fer gràcia veure al terrat d’un dels veïns que no tot el que hi havia estès era roba. Es veu que era el dia que els hi tocava dutxar-se a tots els ninos dels petits de la casa :) Pobrets, amb les pinces a les orelles.

11 / 03 / 2009
Fa poc una amiga em va passar aquest article.
Suposo que molts ens hi podem identificar, jo molt. El fet és que parla de com, quan tenim una idea, enlloc de fer-la comencem a pensar els pros i els contres, el que passarà si fem això o allò altre, etc. fins a tal punt que ens bloquejem. És a dir, nosaltres mateixos ens parem, som el nostre pitjor enemic i al final no fem allò que voliem, potser per por a no aconseguir-ho, potser per por a fracassar. “Just do it” és un títol clar i contundent.
L’article està en anglès però val molt la pena. Si voleu, en aquest enllaç el podeu trobar traduït al català (pel traductor automàtic de google, que és un ordinador, amb tots el que això suposa).
08 / 03 / 2009
Sense paraules
Crec que ja n’havia parlat, però James Jean és d’aquestes persones que en pots parlar tantes vegades com vulguis. Només us demano un favor, entreu a la secció d’Sketches (esbossos) i passejeu-vos per les pàgines dels seus blocs, en té des de l’any 2001. I babegeu. Cada una de les pàgines és una joia.
| « Nous / Newest | Olders / Anteriors » |