L’altre dia em va arribar a casa una obra de Goro Fujita que havia comprat fa uns dies: Chasing Butterflies. No em vaig poder estar. A la que puc em compro obres d’altra gent, de moment mai originals, que els cèntims no donen per tant. Veure el treball de gent amb tant de talent em motiven i és una manera d’oferir-los el meu respecte.

És el primer cop que comprava a DeviantArt i estic encantat. Són uns professionals. És una empresa americana i crec que en aquest aspecte es nota: El dibuix venia molt ben embolicat en un paquet molt més gran que el propi dibuix per a mantenir-lo molt ben protegit. També et donen un sobre amb els detalls tècnics amb el nom de l’empresa troquelat.. és una tonteria, però tot el conjunt dóna professionalitat. I el que m’ha deixat bocabadat és que no només et dónen els claus per a penjar-lo, sinó que vé amb una peça de metall que incorpora un nivell!! no ho havia vist mai. Et faciliten l’acte més engorrós: penjar el quadre. Ja tenen un client satisfet, que quan pugui hi tornarà. Gràcies.

Qui diu que no hi ha boníssims animadors “tradicionals”? El 3D ha revolucionat l’animació, i m’encanta. Però veure una animació a llàpis i amb un nivell tan alt d’anatomia, de moviments, de sensibilitat, em deixa fascinat.
Una enveja. Però pel que veig al lloc web del seu autor, Ryan J Woodward, està “desaprofitat” fent storyboards i animatics (un storyboard però animat per veure més clara l’escena). Vull dir que m’agradaria haver llegit que estava dirigint algun llargmetratge o algo així.. Suposo que ell també voldria :) Això el que em diu és que aquest món està molt complicat i gent amb aquest talent també ho té molt difícil. Tot i així, ja treballa en grans produccions.

Ja que últimament no faig res propi que pugui ensenyar-vos, us vull mostrar coses que em motiven.

Una d’elles, sens dubte, és el treball de Pascal Campion, un il·lustrador/animador que segueixo des de fa temps i que és un fixe dins els meus blogs del Google Reader… Us podria posar qualsevol dels dibuixos que fa com a exemple, però crec que veure aquest vídeo on ell mateix ens parla de la seva feina i veure’l com fa que tot sembli tan fàcil i natural, us farà venir ganes de visitar el seu blog. Els seus dibuixos semblen tan cotidians, tan reals, tan vius!!

Ell dibuixa amb el Flash, on fa l’estructura i hi posa el color, és després, amb el Phooshop, on li dóna l’aire que vol per aquella escena… la iluminació… Tan important i tantes vegades deixada com un segon plà només per afegir ombres als personatges i llestos.. Res, espero que us fascinin tant com a mi les seves explicacions i la seva obra.

La tècnica del stop motion, filmar una vegada (o fer una foto), moure algo, tornar a filmar, i aixi anar creant l’animació és magnífica. És un munt de feina, però poden sortir coses extraordinàries com aquesta.

Sobre una pared i usant guixos (fins a 1600 que van fer expressament), vas veient com tot va prenent vida i acompanyat de la musica, tot queda rodó.

Us deixo també el, sempre imprescindible en aquest tipus de coses, making off. Podeu veure com es va fer i tot que és en francés, és genial veure el munt de persones que es van implicar… Per cert, el van fer La Moustache, una gent de Montreal.

Sempre es pot anar més enllà. L’Audrey Kawasaky la trobo fantàstica. Això no és nou. Però cada post seu l’espero amb ànsies. I aquest últim m’ha fet pensar que calia destacar-lo aquí. M’encanta que provi coses noves, que aquest cop hagi deixat de banda un dibuix de línies i acabat “perfectes” per divertir-se amb dos “esbossos” (sobre fusta, és clar!) amb un estil més desenfadat i lliure. I és que és això, mai deixar de proposar-se nous reptes i de divertir-se. Tant sencill i tan difícil alhora. Avere si m’ho aplico més sovint a mi mateix :)

Feia molt que no recomanava un autor aquí al blog. Suposo que he estat tan centrat en mi mateix (taller + nova web) que he deixat de banda una part important del que vol ser aquest lloc: un espai on ensenyar-vos gent que a mi em fascinen.. Bé, aquesta il·lustradora francesa bé s’ho mereix… Visiteu el seu blog i el seu myspace, valen la pena.

Crec que ja n’havia parlat, però James Jean és d’aquestes persones que en pots parlar tantes vegades com vulguis. Només us demano un favor, entreu a la secció d’Sketches (esbossos) i passejeu-vos per les pàgines dels seus blocs, en té des de l’any 2001. I babegeu. Cada una de les pàgines és una joia.