Aquest any vaig tard. Avui he acabat la postal de nadal que faig cada any per al despatx de ma germana.

M’agrada molt fer-la, perquè tinc llibertat per fer el que vulgui. Ja fa molts anys que faig la postal i he intentat crear un estil concret per a ella. Sempre hi ha personatges amb la cara rodona, blanca, i només amb ulls.

Aquests últims anys hi afegeixo una frase que em permeti transmetre un missatge clar. Aquest any la frase vull que serveixi per donar un missatge positiu. El fet que un petit gest, una petita acció del teu dia a dia que et serveix per veure que les coses no están tan malament. Que hi ha moltes maneres d’encarar els problemes o els entrebancs, i que es pot trobar un camí alternatiu.

El “ens en sortim” és un homenatge a una cançó dels Manel, i la imatge del nen, amb la seva bola del món i intentant curar-la és una idea de la Mafalda. Així que potser és poc original, però ha estat un repte per a mi. Volia que la imatge passés a una habitació només amb un llum petit encés i la llum que sortís del món, que és on els ulls t’haurien d’anar a primer cop d’ull.

Ara estic en la fase d’imprimir (unes 500 còpies) i tallar-les per poder enviar-les. Com veieu, n’imprimeixo tres en un sol full, així estalvio diners i estalvio sobretot temps a la hora d’anar tallant…

Per fi he disfrutat dibuixant a l’ordinador.
Primer, de espero que molts, dibuixos basats en frases, famoses o no.

M’agrada la idea de perdonar als teus enemics no perquè sigui el correcte, sinó perquè això encara els hi farà més ràbia. Buscant personatges que poguessin perdonar em vaig decantar per la caputxeta vermella perdonant el seu “arxi-enemic” el llop :)

Espero que us agradi el dibuix i la frase atribuïda a Oscar Wilde. Estic dubtant si fer-ne una sèrie impresa sobre paper per a la seva venda…

CLIQUEU PER FER-LA GRAN:

Doncs bé, aquí estic jo fent proves amb la tauleta digital Wacom altre cop.

Constantment, des del meu google reader, veig il·lustradors d’arreu del món que fan meravelles amb l’ordinador.

Prova A:  Aurélie Neyret
Prova B: Goro Fujita
Prova B: Frank Stockton
Prova B: Alberto Cerriteño

I en podria posar molts més.. Gent que fa servir l’ordinador com una eina més.

No és tan fàcil. Us deixo una prova que vaig fer per a una sèrie d’il·lustracions basades en frases que vull fer, i el resultat em desanima… Estic provant pinzells amb el photoshop i tot i que tinc una tauleta que em va molt còmoda, jo no me’n surto. Crec que no tic paciència. Però potser el que passes és que és hora de reciclar-se i fer algun curs d’ilustració digital…

L’altre dia vaig tenir una sorpresa en el meu mail… L’empresa Wacom (de referència en el món de les tauletes digitals) em proposava que probés durant un mes un dels seus productes totalment de franc. Així que, de sobte, aquest divendres em van portar per missatger la Wacom Bamboo, i aquella mateixa tarda l’estava provant.

Us deixo el primer esbòs ràpid que vaig fer, només per curiositat.. Aquest mes, a la que tingui un moment, aniré fent més proves i sobretot vull divertir-m’hi. Podré provar tot de “pinzells” amb el photoshop i veure què tal.

Res, només donar les gràcies a la F per pensar en mi per a provar la wacom i dir que l’aprofitaré perquè (i ho dic sincerament i no pas perquè me l’han deixada) és molt còmode i tens la sensació de treballar sobre paper però amb la sort de poder fer ctrl+z!!

Aniversari del meu nebot = regal d’una samarreta :)

Com cada any, he fet una samarreta per un dels meus nebots.
Aquest any, la seva mare em va donar la idea de fer alguna cosa relacionada amb una amanida, ja que li agraden molt, i  he fet un nen perseguint un enciam, una pastanaga i un tomaquet.
Aquí us deixo el dibuix.. No he fet cap foto de la samarreta ja acabada…

Aquests dies estic en el procés d’imprimir i tallar cada una de les 500 postals de nadal.
És una feinada, però m’agrada poder anar ajustant el color per a que quedin tal i com jo vull, sense sorpreses d’impremta. La llei del “yo me lo guiso yo me lo como” :)
Estic pensant en després fer una versió a mida din-a4 per a vendre-les…
Podeu ampliar les fotos.

Aquí va una segona versió del pelicà… he estilitzat més el bec, vaja, corbes i rectes i he afegit un detall a les cames, que quedaven molt soses… i sobretot he tocat la zona dels “raigs X”, amb “òssos”, degradat… Bé, una prova més… Si cliqueu a la imatge, la fareu gran i veure millor els detalls.

És (em sembla) trist dir-li productiva a una tarda que aprofito per dibuixar una mica “en serio”, però així m’ho sembla. Al final, estic content (encara no del tot però) amb el resultat, que encara no és final, espero.
La idea era ben simple.. dibuixar un pelicà, primer “normal” i després amb raigs X, per veure-li el peix que tenia al bec. Ahir vaig fer un intent i va ser un fracàs.. ho vaig fer directament, sense esbós i sense massa criteri, avui, però, he fet un esbós ràpid, l’he escanejat, l’he traçat amb vectors i l’hi he afegit ara al final una textura amb el photoshop per “humanitzar-lo”. M’ha agradat fer un pelicà exagerat, només amb formes geomètriques. Què us sembla? potser no semblen raigs X? al final he usat pocs colors.. i la banda dels raigs X només l’he feta amb dos tons de blau i un d’ells és el blau del fons de l’altre banda..

Dóno per acabat, després d’un munt de dies barallant-me i jugant amb el photoshop, el dibuix de l’home que intenta pescar la seva oportunitat a un lloc on d’altres no buscarien… El peix volia que destaqués, que fós on els ulls de qui ho mira hi vagin…
M’he divertit amb les textures.. he provat coses noves, he fet un munt de capes, he pintat amb nous “pinzells”, .. i tot amb aquest programa que no sé si mai acabaré dominant, però que et pot ajudar molt si tens ganes de provar-ho :)
Ja em direu què us sembla el resultat! us deixo detalls per a que en pogueu apreciar les textures…

Aquest dibuix de dalt és una comparació d’una antiga prova de color amb el dibuix definitu, que crec que té més força en el conjunt.

El dibuix que vaig fer fa un temps, per fí el veig publicat a la revista de l’APTTCB.
Sempre fa il·lusió poder tocar i veure en paper un treball que has fet. I què millor que a les pàgines centrals! :)