Us deixo fotografies de l’encàrrec de què us parlava l’altre dia i us ensenyava un vídeo.
Primer de tot em vaig documentar, perquè no en sabia gran cosa del personatge de còmic creat per Mignola, i després vaig començar a fer esbossos per a fer-me’l més meu… Al final el vaig convertir en un mini-Hellboy.

El que més m’agrada d’aquesta fusta és que no és comprada expressament per a dibuixar-hi a sobre, sinó que és la fusta que tenia jo a la cuina per tallar el menjar. Deu tenir més de dos anys, així que està plena de rallades de ganivet i taques de tot tipus… però això li dóna vida… A més, la vaig posar al forn i es va començar a cremar o daurar per certes zones. El personatge de Hellboy vé de l’infern, així que trobava una bona idea el fet de que la seva fsta hagués passat també per un “infern”.

Estic començant una sèrie de dibuixos amb la interacció de nens i animals.
La idea principal és trobar animals en ambients o fent coses poc habituals en ells… en aquest cas, un nen amb pijama es troba damunt d’una medusa que surt de l’aigua i es posa a volar.

Era un repte fer la fusta a un sol color (més el blanc). Tenia clar que volia fer el noi amb el cabell blau, no sé perquè, m’ho demanava. A més, volia que cridés l’atenció tot i ser el tamany de fusta més petit que utilitzo (les dues últimes que havia fet eren quasi el doble de grans que aquesta). Al final estic bastant content amb el resultat.

No sé si serà perquè avui és Sant Jordi, però quan he acabat aquesta fusta estava molt content.
Havia retornat (després d’un parell de fustes que havien servit com a proves i experiments, però que el resultat no m’agradava), un altre cop a trobar la línea del principi… Aquarel·la, un esbós inicial que em convencia i colors i textura amb personalitat. Avui, estic feliç :)

Els colors de la foto no li fan justícia. És el primer dibuix que pinto amb acrílic i si al principi no m’agradava gens, al final li he anat agafant el “truquillo”. La cara és blanca, però té tocs de rosa a les galtes i al nas (el dels cascos), tocs verdosos (per la jaqueta) i tocs grocs (pel cabell). M’agrada aquest toc més “pictòric” que ha agafat, en contrast amb els que havia fet fins ara, tots més plans…

Aquesta peça que us ensenyo és la primera que he fet amb fusta. I tot i que es nota que és la primera i encara està plena de dubtes (sobretot a la hora de colorejar i de “cremar-la, perquè vaig fer uns solcs tan profunds que vaig acabar trencant una de les puntes del pirograbador…), m’encoratja moltíssim per seguir per aquest camí. M’agrada, tinc moltes ganes de fer tota una sèrie d’aquest estil i aixi poder algun dia no molt llunyà fer una exposició a algun lloc, el que seria la meva primera expo i, per mi, un pas de gegant.