Més info de l’autor i el còmic:
estepaissevaalamierda.wordpress.com

L’altre dia vaig tenir una sorpresa en el meu mail… L’empresa Wacom (de referència en el món de les tauletes digitals) em proposava que probés durant un mes un dels seus productes totalment de franc. Així que, de sobte, aquest divendres em van portar per missatger la Wacom Bamboo, i aquella mateixa tarda l’estava provant.

Us deixo el primer esbòs ràpid que vaig fer, només per curiositat.. Aquest mes, a la que tingui un moment, aniré fent més proves i sobretot vull divertir-m’hi. Podré provar tot de “pinzells” amb el photoshop i veure què tal.

Res, només donar les gràcies a la F per pensar en mi per a provar la wacom i dir que l’aprofitaré perquè (i ho dic sincerament i no pas perquè me l’han deixada) és molt còmode i tens la sensació de treballar sobre paper però amb la sort de poder fer ctrl+z!!

Avui a la tarda he anat per fi al nou taller. Hi he instalat la taula i poca cosa més :)

Em feia il·lusió compartir-ho amb vosaltres… Així que he fet unes quantes fotos amb el mobil i us les ensenyo…

Esta situat dins d’un pati d’una illa de l’Eixample de Barcelona i quan pugui intentaré fer-ne bones fotos, perquè és molt guapo… Té com un aire (per mi) de còmic francès… El terra (del pati) és empedrat, hi ha una xemenia de suposo un antiga fàbrica que hi havia, tot com deixat i antic, però en el bon sentit.. :)

Fa pocs dies que comparteixo un local al Born de Barcelona amb una noia que hi tenia una botiga de marcs. Ella també pinta i crec que ens entendrem bé. La qüestió és que començo una etapa que no sé on em durà.

Fa por intentar complir els somnis, fa por intentar una cosa que sempre has volgut fer, perquè no saps si al final podràs fer-la o bé si la faràs i veuràs que no és allò el que volies. Allò de “compte amb el que desitges que potser es fa realitat”. I si un cop ho tens, ja no ho vols? Aix! que raros som, oi? No! sigui el que sigui el que passi, ja sigui començar a dibuixar i veure que funciona i que agrada i sentir-me a gust i potser fins i tot viure d’això, o bé, veure que no me’n surto i plegar al cap de dos mesos, sigui el que sigui, ja estaré content. Ho he intentat, he fet el pas i ara mateix estic molt content.

Prou de lamentar-se i pensar “i si….”, doncs no, “hi si…” res! i ja prou que això sembla un bloc d’autoajuda :)  Quan esitgui més instal·lat potser en dóno l’adreça i tot per a que vingueu a vere’m qualsevol tarda que vulgueu (de moment tardes, que pels matins tinc una feina “real”)

Me l’he retrobat remenant papers i l’he trobat tan encertada, que necessitaba ensenyar-vos-la.

Em sento totalment identificat amb ella, sobretot la frase final. Aquesta de que si has d’esforçar-te molt per una cosa et dóna la impressió que no te lamereixes, perquè sóc dels que pensen que la vida hauria de ser justa. Que si vols una cosa i “te la mereixes” l’hauries de tenir. Sobretot si veus que d’altres que creus “que no s’ho mereixen” ho aconsegueixen.

Si, és enveja i si, la vida no és justa. Aquesta idea de que “t’ho mereixes” és infantil, tu has de lluitar pel que vols i per art de màgia normalment les coses bones no passen.

Fa poc una amiga em va passar aquest article.
Suposo que molts ens hi podem identificar, jo molt. El fet és que parla de com, quan tenim una idea, enlloc de fer-la comencem a pensar els pros i els contres, el que passarà si fem això o allò altre, etc. fins a tal punt que ens bloquejem. És a dir, nosaltres mateixos ens parem, som el nostre pitjor enemic i al final no fem allò que voliem, potser per por a no aconseguir-ho, potser per por a fracassar. “Just do it” és un títol clar i contundent.

L’article està en anglès però val molt la pena. Si voleu, en aquest enllaç el podeu trobar traduït al català (pel traductor automàtic de google, que és un ordinador, amb tots el que això suposa).