Jordi Juan Pujol
Visc a Barcelona, Catalunya. He pensat en viure del dibuix des de.. bé, sempre! Però no ha estat fins fa poc que he començat a intentar-ho. No sé pas què passarà en el futur, però us aniré explicant el camí des d'aquí.
Contacta'm a uffshop[arroba]gmail[punto]com
I live in Barcelona, Catalunya. I've been thinking about living from my drawings since... well, ever! But it's just now that I'm starting to try. I don't really know what it's going to happen in the future, but I'll keep you all informed about the steps I take.. Stay tune!
Please contact me at uffshop[arroba]gmail[punto]com
06 / 12 / 2011
Aquest any vaig tard. Avui he acabat la postal de nadal que faig cada any per al despatx de ma germana.
M’agrada molt fer-la, perquè tinc llibertat per fer el que vulgui. Ja fa molts anys que faig la postal i he intentat crear un estil concret per a ella. Sempre hi ha personatges amb la cara rodona, blanca, i només amb ulls.
Aquests últims anys hi afegeixo una frase que em permeti transmetre un missatge clar. Aquest any la frase vull que serveixi per donar un missatge positiu. El fet que un petit gest, una petita acció del teu dia a dia que et serveix per veure que les coses no están tan malament. Que hi ha moltes maneres d’encarar els problemes o els entrebancs, i que es pot trobar un camí alternatiu.
El “ens en sortim” és un homenatge a una cançó dels Manel, i la imatge del nen, amb la seva bola del món i intentant curar-la és una idea de la Mafalda. Així que potser és poc original, però ha estat un repte per a mi. Volia que la imatge passés a una habitació només amb un llum petit encés i la llum que sortís del món, que és on els ulls t’haurien d’anar a primer cop d’ull.
Ara estic en la fase d’imprimir (unes 500 còpies) i tallar-les per poder enviar-les. Com veieu, n’imprimeixo tres en un sol full, així estalvio diners i estalvio sobretot temps a la hora d’anar tallant…
Mei
6/12/2011
06:00 pm
Ei Jordi, la veritat que cal com està el món val la pena tenir present missatges com aquest!
M’agrada molt el dibuix, i sobretot el gest del nen, en la senzillesa hi ha la solució tot sovint! :)
També m’agrada tornar a veure activitat al bloc !
6/12/2011
09:07 pm
Gràcies Mei!! magradava la imatge del nen a la seva habitació intentant areglar el món i els seus pares orgullosos darrere mirant-se’l :) a vere si vaig fent més coses… però ara estic bastant liat amb lo del pis i tot plegat…
Imma
6/12/2011
10:32 pm
M’agrada, sobretot que el teu blog segueixi mostrant el teu treball.
El mon sembla que està realment “malaltó”, espero que el nen(el futur) sapiga trobar-li remei!
Thanks to:
Ja no tinc el taller en actiu.